2. Investigació, innovació i transferència

En aquest document s’arrepleguen les principals aportacions en l’àmbit de la investigació, la innovació i la transferència.

Necessitem definir un nou model d’investigació i innovació capaç de donar respostes a nous reptes en un àmbit que en els últims anys ha esdevingut altament exigent. Aquest model haurà d’incentivar una investigació de qualitat, competitiva, i reconeguda, contemplant la internacionalització i els paràmetres dins dels diferents camps científics.

Per tal d’incentivar la investigació a l’UJI, caldrà fer una profunda revisió del Pla Propi d’Investigació per a respondre tant a les necessitats de les investigadores i els investigadors novells com als grups consolidats.

També sembla necessari garantir la renovació generacional, apostant per un programa de captació i retenció de talent, que compte amb instruments flexibles i adequats de contractació, tal com avui en dia es treballa a escala internacional.

Un altre aspecte clau és la formació i internacionalització de l’estudiantat de doctorat. Caldrà pensar mecanismes per tal d’incorporar el millor estudiantat, evitant la rigidesa normativa i mitigant les possibles dificultats econòmiques.

Necessitem un full de ruta per a promoure la transferència del coneixement en la comunitat investigadora i l’esperit emprenedor entre l’estudiantat, amb especial atenció a les iniciatives en l’àmbit social i tecnològic.

Finalment, cal apropar la investigació al nostre territori, promovent la participació de la ciutadania en les activitats d’investigació. Al mateix temps, caldrà buscar mecanismes per a donar visibilitat a la nostra recerca en l’àmbit internacional.

T’animem a efectuar aportacions a través dels comentaris que trobaràs a continuació o enviant-les a través del correu electrònic o del formulari de contacte.

Gràcies per les teues aportacions

Accedir a altres comentaris

Comments (21)

  1. José Feliciano Fuentes Ballesteros

    Hola.
    Considero realmente importante la incorporación del PAS , como valor añadido y sin complejos a los procesos relacionados con «Planificació estratègica de la investigació».
    Actualmente las personas pertenecientes a ese colectivo trabajan y forman parte de facto de los enumerados grupos de investigación. Sin embargo normativa interna a la que también se hace referencia de forma genérica en el documento, impone requisitos dificilmente alcanzables para que el PAS pueda formar parte de los grupos de investigación.
    Gracias por la atención.
    Saludos.

  2. Reyes Grangel Seguer

    En aquest document referent al punt:

    «Caldrà impulsar l’estratègia del Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I (ESPAITEC), dissenyant un ecosistema d’innovació que facilite la interacció dels diferents agents: empreses, grups d’investigació i estudiantat, propiciant diferents programes, com ara el programa d’emprenedoria en l’àmbit social i tecnològic.»

    Voldria comentar-vos una experiència que hem dut a terme per tal de coordinar assignatures de diferents graus i empreses de base tecnològica algunes situades a l’Espaitec. Ja fa dos cursos que ens venim coordinant i els resultats són molt bons. Els implicats creiem que l’UJI es podria distingir pel seu esperit emprenedor si aquesta col·laboració s’impulsara a través d’un programa o itinerari que s’implantara a nivell curricular.

    Enguany s’ha encetat un nou programa d’emprenedoria que creiem que és un primer pas, però el programa tindria més acceptació si l’alumnat el tinguera integrat dins del seu grau. Seria similar a com obtenir la capacitació en Valencià si es cursen determinades assignatures del grau. Sabem que és complicat per la burocràcia que hi ha i la distribució de crèdits. Però pensem que és possible i d’alguna manera s’hauria de promoure al professorat que busca una forma de donar classe de forma diferent, sempre pensant en el bé de l’alumnat.

    A més a més, a l’experiència hem pogut comprovar que si es fan grups multidisciplinaris d’alumnat, l’experiència és molt més enriquidora per a tots i els resultats més reals. Però el sobreesforç que comporta organitzar tota aquesta coordinació entre graus no està reconegut per al professorat ni posat en valor per a l’alumnat.

    Creiem que en el tema d’emprenedoria hi ha professorat a l’UJI que està duent a terme experiències valuoses però dedicant part del seu temps personal i sense el suficient reconeixement institucional per la qual cosa correm el perill de que les iniciatives del professorat es diluïsquen per cansament i no siguen prou visualitzades per l’alumnat.

    1. Eva Alcón

      Molt bona idea!!!. El tema d’emprenedoria, al igual que altres com la igualtat de genere o les competències lingüístiques, per exemple, cal mirar com es poden incorporar i reconèixer a nivell curricular i fer particep a l’estudiantant. Continuem parlant i segur que pots aportar la vostra experiència.

      Continuarem… Eva

  3. Julia Galán Serrano

    Hola Eva:

    Veo unas propuestas muy necesarias. Es muy importante como se dice en el documento y como se hace en todas las universidades, diseñar como proponéis un sistema de evaluación adaptado a los diferentes campos de conocimiento y que sea un sistema que no cree contradicciones con los criterios que nos marca ANECA para conseguir nuestros sexenios y acreditaciones.

    La revisión del plan propio de la UJI debe plantearse pero con cuidado. La alineación completa del mismo a las líneas estatales y europeas, puede dejar sin apoyo a líneas de investigación más relacionadas con una investigación no orientada o básica de generación de conocimiento. Hasta ahora el plan propio de investigación de la UJI ha permitido consolidarse a muchos grupos de investigación, lo cual les ha facilitado poder presentarse a otro tipo de convocatorias para conseguir financiación. También creo que aunque es un plan propio y por ello la gente del grupo de investigación debe ser fundamentalmente de la UJI, sería positivo el poder regular la colaboración con algún otro investigador de otra universidad

    1. Eva Alcón

      La evaluación por ámbitos es un tema que mucha gente ha comentado, por lo tanto tendremos que pensar la mejor forma de abordarlo. Como bien dices, evitando entrar en contradicciones con criterios externos.

      Comparto contigo que el plan propio de investigación ha ayudado mucho a la consolidación de grupos de investigación. En mi opinión, no debemos olvidar el potencial de los grupos menos consolidados, al mismo tiempo que se debería potenciar que los más consolidados se implicaran en la obtención de fondos externos

  4. Josep Marco

    Hola Eva,

    Crec que el document vol ser exhaustiu en el ventall de temes que planteja (no en la seua resolució, és clar). Com que no podré comentar tots els aspectes que em semblen dignes de comentari, em centraré en algunes qüestions concretes.
    Estic d’acord que l’Escola de Doctorat està infradotada. Tal com és ara, només pot complir la seua missió d’orientar la formació dels doctorands de manera molt precària. Això caldrà solucionar-ho si es vol que siga un òrgan operatiu.
    La rigidesa administrativa i contractual és, efectivament, un problema gros a l’hora de configurar equips investigadors. Com podem ser competitius si tenim enganxada al cos una cotilla que no ens deixa ni respirar? Però això és en gran mesura conseqüència de la funcionarització de la universitat, i als que gaudim de la condició de funcionaris ens agrada l’estabilitat del nostre lloc de treball. Com es podrien conjugar totes dues coses, estabilitat i flexibilitat per a ser competitius? És possible fer una síntesi que incloga el millor de tots dos mons? No tinc la resposta, però la pregunta me l’he feta sovint i en algun moment caldrà abordar-la amb calma i honestedat; no només a l’UJI, és clar, perquè això va més enllà dels nostres murs. Si no hi pensem nosaltres, algun Wert futur ho farà per nosaltres.
    L’Oficina de Projectes Europeus i Internacionals em sembla una molt bona iniciativa. Si funciona bé, farà que alguns grups que fins ara no han gosat fer el salt i demanar un projecte del tipus dels ERC, pel caràcter intimidatori del procés, ara sí que hi gosen. Crec que si el mecanisme de suport als grups s’ampliara, com insinua el document, als projectes estatals, hauríem fet un altre pas endavant.
    Quant al Pla Propi, és prou evident que necessita un replantejament, perquè l’estructura de la plantilla de l’UJI ara és molt diferent de quan el Pla es va crear. Però també crec, com apunta algun dels comentaris d’aquesta secció, que caldria fer-ho amb calma i visió de futur, sense presses.

    I ja n’hi ha prou de moment.

    1. Eva Alcón

      A més a més del que dius en relació amb el pla propi que ja he comentat en un altre comentari, planteges dos aspectes claus: suport als grups i la rigidesa administrativa i contractual.

      En el primer cas, com diu el document, caldrà avaluar el funcionament de la oficia europea de projectes i veure si compleix els objectius per als quals es va crear. Això ens pot ajudar a l’hora del disseny d’altres unitiats de suport.

      En el cas de grups competitius, no ens quedarà altra, tal com dius, que combinar l’estabilitat i la flexibilitat contractual.

  5. Cristina Pauner

    Hola Eva,
    Solo tengo un par de sugerencias a añadir al interesante listado ya publicado en el blog:
    1. Mejorar la visibilidad de las publicaciones e investigaciones del profesorado de la UJI. Con independencia de que podamos activar perfiles, redes sociales o páginas propias ha de pensarse en un diseño más actual, directo y claro para localizar estas obras. La reseña personal que encontramos entrando en Centros/Departamentos; Estructura y personal es muy mejorable y no está conectada con la pertenencia de ese PDI al/a los grupo/s de investigación de los que forma parte. La localización de especialistas por materias empieza frecuentemente con una búsqueda en Google. He hecho la prueba: he introducido el nombre de una colega investigadora muy reconocida de la UJI en Google y el primer resultado ha sido su horario de tutorías (seguido de uno de sus libros, conferencia impartida, grupo de investigación al que pertenece…). El link UJI a su reseña personal con toda su investigación aparece en la tercera página. He introducido el nombre de un reconocido colega británico y el primer resultado en Google es el link a su reseña personal (académica e investigadora) de la universidad donde trabaja.
    2. Intensificar la política iniciada por la Biblioteca que recopila las publicaciones del PDI para ofrecerlas en Open Access (ajustándose a la normativa vigente: publicación de último borrador o transcurrido el plazo de 6 o 12 meses). Insistir a los investigadores en la importancia de esta acción.
    Un abrazo

  6. Eva Alcón

    Hola Cristina,

    Muy buena idea tu propuesta de mejorar el acceso y la visibilidad de nuestra investigación.

    También comparto contigo la necesidad de ofrecer las publicaciones en Open Access. Lo podemos comentar con biblioteca porque seguro que pueden insistir y esta acción también nos dará una mayor visibilidad.

  7. Isabel M. Martínez

    Tras la lectura del documento y los muchos comentarios que ya se han hecho, solo me queda añadir un par de aportaciones. La primera se refiere a la necesidad de técnicos de investigación dentro de los equipos. Un equipo con un volumen interesante de investigación precisa personal que se ocupe de toda la gestión y control de la investigación. Hasta ahora, en nuestra universidad esta labor la venía haciendo el PIC y posteriormente el PID, pero en este momento apenas hay técnicos de este tipo y son del todo insuficientes. El apoyo de los servicios de la universidad no llega a cubrir todas las necesidades y los equipos se ven desbordados. Para acceder a convocatorias competitivas e internacionales supone un volumen de trabajo adicional que sobrecarga la tarea del investigador.
    En segundo lugar, además de todas las aportaciones que se han realizado respecto a la investigación, innovación y transferencia, centrada en los investigadores, me gustaría dirigir la mirada hacia los estudiantes. Pienso que en la actualidad una de las notas diferenciales de nuestra universidad podría ser, el fomentar las competencias de investigación en todos los sentidos y en todas las direcciones (grados, master, etc.) La potenciación de una enseñanza centrada en el modelo “científico–profesional” sería muy ventajosa. Independientemente del itinerario que el estudiante vaya a seguir (profesional o de investigación), la formación en competencias de investigación de nivel, sería un valor añadido a la formación genérica. Para los estudiantes que van a ejercer su rol como profesionales, el poseer competencias en investigación, les facilitaría el acceso a la información científica publicada y el contacto con investigadores de su área y al mismo tiempo, les permitiría llevar a cabo investigación aplicada en su propio trabajo. Por otro lado, para los estudiantes que siguen su itinerario de investigación, poseer estas competencias les facilitaría el camino. En la actualidad las competencias de investigación se desarrollan de manera muy rudimentaria y en mi opinión ir más allá, sería muy positivo para los futuros egresados. Los departamentos de I+D+i tienen hoy en día una consideración especial en las organizaciones y estas tareas son absolutamente necesarias en la actualidad. Por esto formar profesionales competentes en investigación, desarrollo e innovación puede ser el camino para empoderar a los estudiantes de la UJI.

    1. Eva Alcón

      Hola Isabel,

      El tema de apoyo a los grupos de investigación es algo que se repite. Tendremos que ver la mejor forma de abordarlo. Me gusta tu propuesta de fomentar las competencias de investigación en todos los sentidos y en todas las direcciones (grados, master, etc…)

      Muchas gracias por tu comentario

  8. MJosé Esteve

    Bon dia Eva,
    per no repetir-me, intentaré focalitzar aquells aspectes que em semblen prioritaris, i que, tot i que ja estan recollits al document, seria bò que incidírem.
    En primer lloc, la incorporació dels joves investigadors. Aquest aspecte és fonamental, i tot que depén d’altres circumstàncies que a voltes escapen la gestió local, la manca de poder accedir a figures com les d’ajudant, creen una sensació de pressió i angoixa en molta gent que treballa -i molt- per la recerca en la universitat. Crec fermament que és molt important donar-se conter que si no els incorporem, la universitat s’anirà envellint i la plantilla no estarà en condicions de mantindre una investigació competitiva, donada la sobrecàrrega de la situació arran l´ultim decret.

    Un altre aspecte que crec que és molt important i -aquest sí- estem repetint tots, és la problemàtica uniformitat a l’hora d’avaluar dins dels diferents camps. Cada àrea té un ritme i uns cicles, i la sensació de que no podem parar a pensar, a reiniciar o inclús a replantejar una recerca perque deixarem de produïr és molt perversa, i en les humanitats té clares conseqûències.

    Per últim, la gestió s’hauria de compendre com una aportació proactiva dins de la universitat, on el temps que se li dedica -tot i les reduccions- va més enllà d’una assignació al POD. Potser caldria incentivar-la de manera que no es vera penalitzada quan s’acava: és a dir, crec que donar classe, investigar i gestionar al mateix temps i de manera excellent és una tasca titànica, i no sembla just que al tornar de fer gestió s’haja d’assumir la penalitzacio de la manca de sexeni viu.

    De nou, gràcies. Sóc molt conscient de que totes aquestes reflexions tenen realció amb el component monetari d’una manera molt directa, però entenc que són importants.
    Salutacions,
    Mjosé

    1. Eva Alcón

      Hola M. José,

      Gràcies per participar i comentar temes que caldrà plantejar: la incorporació dels joves investigadors, la problemàtica a l’hora d’avaluar dins dels diferents camps i la tasca titànica o «multitask» del professorat. Sóc molt conscient de que totes aquestes aspectes ens preocupen. Ja anirem parlant i mirar la millor manera de donar resposta.

      1. Mari Carmen Campoy

        Buenos días,
        En relación al comentario de MªJosé creo que también es importante revisar las opciones de investigación de los grupos pequeños (pertenecientes a áreas minoritarias o que por el tamaño de la UJI no pueden agrupar a más investigadores) pues el numero limita las posibilidades de trabajo en la mayoría de las ocasiones. También me preocupa lo contrario: dentro de los grupos grandes el reparto de presupuesto equitativo, asegurarnos de que todas las personas tengan realmente oportunidades académicas.
        En cuanto a la actividad editorial de la universidad, más que su visibilidad en la sociedad pienso que debemos articular su visibilidad académica. La experiencia de Cristina Pauner me es demasiado familiar, incluso en la época sin publicaciones electrónicas, las publicaciones UJI tienen un acceso difícil. Considero que sí es muy necesario invertir en personal para el servicio de comunicación y publicaciones que gestione el aspecto de la visibilidad y del impacto. Este es un tema que se ha tratado desde el comité de las revistas UJI donde ademas se ha contrastado con lo que acontece en otras universidades en lo que respecta a las revistas de investigación universitarias.

  9. Eva Alcón

    Muchas gracias, M Carmen,

    Efectivamente, combinar la situación de la uji en temas de investigación con las exigencias externas en cada ámbito es algo que deberemos abordar. Tendremos que hacerlo pensando en las personas, y también ayudando a los más jóvenes a que puedan optar a convocatorias competitivas.

    El tema de visibilidad y impacto de las revistas, me consta que lo conoces de primera mano, así que cualquier sugerencia será una ayuda. Un abrazo, Eva

  10. Javier Marzal Felici

    Hola tots i a totes
    Pel que fa a la Gestió de la recerca, només volia fer un suggeriment. Actualment, som molts els grups d’investigació que estem encarregant els serveis de traductors per a publicar en revistes indexades on s’exigeix enviar els manuscrits en anglés. A l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, el llenguatge és sovint prou complexe i connotatiu, raó per la qual moltes revistes exigeixen que l’article haja estat traduït per un traductor/a amb garanties de qualitat. Fins i tot companys amb bon nivell d’anglés, necessiten enviar els seus papers ja traduïts, per a contrastar i assegurar la qualitat de la traducció.
    Donat que som molts els investigadors i departaments que estem dedicant cada vegada més fons a la traducció d’articles científics (i d’altres tipus de documents), pensem que seria interessant la creació de una estructura que centralitzara l’encàrrec de traduccions. L’estalvi global per a l’UJI podria ser molt notable, perquè no és el mateix demanar traduccions o revisions de traduccions individuals que grans paquets de textos a traduir de centenars d’articles per a traduir. Tal vegada es podria reduir la despesa en un 50%. He parlat de l’anglés, però també hi han altres llegües amb les que passaria el mateix.
    Es una idea. Salutacions cordials.

  11. Javier Marzal Felici

    Hola a tots i a totes
    Crec el sistema de reconeixement de la productivitat en investigació, docència i gestió hauria de ser revisat en profunditat, perquè no recull moltes activitats que en algunes àrees de coneixement aparegudes a l’UJI ens els darrers anys, simplement no estan reflectides.
    En el camp de la comunicació audiovisual, del periodisme i de la publicitat i de les relacions públiques, activitats com la direcció de curtmetratges o de llargmetratges, la direcció de documentals, de sèries de televisió, la creació fotogràfica, la producció de pel·lícites, la redacció de guions, el disseny de videojocs, la col·laboració periòdica en premsa, etc., són algunes que caldria que les taules recolliren. Segur que en àmbits com ciències de la salut hi han molts ítems que no es consideren.
    Altres aspectes com la direcció de col·leccions de llibres, direcció i edició de revistes i altres funcions similars haurien de tenir-se en compte. Sóm activitats que, indirectament, donen prestigi a l’UJI, donat que són fonamentals en el traçat de noves linees de investigació. La direcció de societats científiques i/o associacions professionals és un altre aspecte important.
    Moltes gràcies

    1. Eva Alcón

      Gràcies, Javier

      Crec que cal donar un impuls a les activitats de transferència del personal investigador en tots els àmbits, en el vostre és molt important

    2. Eva Alcón

      Sí, crec que cal consensuar un nou model d’avaluació de la investigació basat en el diferents camps d’avaluació i considerant l’heterogeneïtat de les àrees de coneixement

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.