4. Universitat i societat

Necessitem una universitat propera al nostre territori, al mateix temps que oberta al món.

En relació amb la cultura i l’extensió universitària, caldrà continuar amb les activitats formatives ja consolidades, millorar la gestió dels espais culturals, tant propis com compartits, i redissenyar el programa d’extensió universitària, considerant la diversitat demogràfica i socioeconòmica de les diferents comarques.

Pel que fa a la responsabilitat i compromís social, tenim la responsabilitat de formar i transferir coneixement des d’un model marcat per la sostenibilitat.

És moment de potenciar l’aprenentatge-servei i donar suport a les iniciatives de l’estudiantat. També cal continuar enfortint la xarxa d’antics alumnes (alumni) que ens poden ajudar a connectar amb el teixit empresarial i social.

Cal aprofundir en l’academització dels projectes de cooperació al desenvolupament, fomentar la cultura de pau i els objectius de desenvolupament sostenible.

En les relacions universitat-empresa, cal repensar una estratègia de connexió amb l’entorn empresarial i d’implementació d’accions comunes. També cal estudiar dotar-nos de noves aules d’empresa i càtedres, considerant possibles connexions amb el teixit productiu i social de l’entorn.

T’animem a efectuar aportacions a través dels comentaris que trobaràs a continuació o enviant-les a través del correu electrònic o del formulari de contacte.

Gràcies per les teues aportacions

Accedir a altres comentaris

Comments (6)

  1. Lucía Reig

    Totalment d’acord en que cal connectar la universitat amb les empreses i la societat. Es necessari potenciar i recolzar aquestes accions, per a que no depenguen sols de les bones intencions de la comunitat universitària, sinó que puguen ser reconegudes i recolzades. ‘La incorporació de l’estudiantat a projectes per a millorar les condicions de vida de l’entorn’ es un repte ja present, doncs tractem d’establir projectes de col·laboració amb ajuntaments i altres associacions per tal que els alumnes desenvolupen projectes pràctics i aplicats a les necessitats reals existents.
    Molt interessant també l’últim paràgraf, que proposa reforçar el vincle amb els professors d’etapes educatives anteriors. Conèixer la seua opinió/informació ajudaria a millorar significativament els diferents programes que actualment s’estan portant a terme: a qui dirigir les pràctiques, com dissenyar-les, com millorar-les… i potser establir-ne de nous.

  2. Isabel M. Martínez

    Estoy de acuerdo con el documento ya que se exponen importantes cuestiones sobre la relación universidad-sociedad. En este sentido, la universidad puede ser el espejo en el que muchas instituciones se miren. Tenemos la obligación de implantar y practicar con ejemplos que sean modelo de conducta fuera de la universidad. Las prácticas organizacionales, que deseamos en las empresas e instituciones externas, deben estar instauradas en la universidad. A veces esto no se logra. No podemos enseñar a nuestros estudiantes sobre conciliación, respeto a la diversidad generacional, fomento del desarrollo personal, consumo sostenible, etc. si en la universidad no tenemos la aplicación de estos principios al máximo. Algunas veces siento que nos proyectamos hacia el exterior con una imagen que aún no hemos logrado hacia adentro. Se debería insistir en este sentido, desarrollando procedimientos y protocolos. Por ejemplo, sobre el uso sostenible de las instalaciones, planes de conciliación, adaptación de horario y puestos de trabajo con la edad, etc. Para el presente curso tuvimos indicaciones para favorecer la conciliación familia-trabajo del profesorado, pero no ha habido un procedimiento claro para llevarlo a cabo, con lo cual en muchos casos se ha quedado sin aplicar. No basta con la intención hay que facilitar al máximo la aplicación de las normas, con apoyo, asesoramiento y seguimiento. La Responsabilidad Social de la Universidad, no ha de centrarse únicamente en las relaciones con el entorno, sino que ha de dirigirse también hacia ella misma. Todo lo que se proyecta hacia la sociedad, debería garantizarse a nivel interno. A veces no nos promocionamos suficientemente a nivel interno. Es necesario un conocimiento amplio de nosotros, sobre nuestras prácticas, servicios y logros y poner en valor a nivel internos nuestras fortalezas. La universidad tiene muchísimo potencial para aportar a la sociedad, pero también hay que valorarlo de uso y aprovechamiento interno.

  3. Eva Alcón

    Hola Isabel,

    Sí comparto contigo que hay que practicar con el ejemplo y la mejor forma de demostrar nuestra responsabilidad social es nuestro propio modelo de conducta, Ahora a ponerlo en práctica. Un abrazo, Eva

  4. Javier Marzal Felici

    Hola Eva i resta de companys i companyes
    Una altra reflexió per si pot ser d’ajuda.
    Cada vegada es veu amb més claretat que s’està lliurant a les xarxes socials una autèntica batalla reputacional entre les universitats, que afecta a les titulacions, els grups d’investigació i, fins i tot, als investigadors i investigadores individuals, que són una mena de “marques-persona”, a tots els efectes.
    La supervivència d’universitats com l’UJI dependrà de la capacitat que tingam per a gestionar els perfils digitals dels estudis, dels grups d’investigació i dels docents/investigadors de l’UJI. Caldrà destinar recursos per a que hi haja PAS que recoltze al PDI en la gestió dels perfils digitals col·lectius i personals. El que està clar és que cada dia és més complicat arribar a tot, i sense comunicació senzillament no existim.
    Moltes gràcies

  5. Eva Alcón

    Totalment d’accord, Javier

    Cal apostar per la comunicació digital i repensar les prioritats en la nostra comunicació interna i externa. Gràcies de nou, Eva

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.